illenca | 08 Agost, 2008 23:45
Hola a tots,
em sap greu pero son poques les estones que tinc per explicar-vos aquest maravellos viatge, especialment els llocs que visitam cada dia (que son molts) i les persones que en formen part.
Avui hem estat a Jenin, una ciutat palestina. Historicament era un punt d´interseccio de rutes comercials, especialment s´establi una forta connexio amb Damasc, que consistia en el transport de gel amb camells. Principalment s´ha desenvolupat l´agricultura.
A Jenin es va crear un camp de refugiats l´any 1953 dins els limits de la ciutat. Actualment, el camp te una poblacio d´unes 13000 persones procedents de les regions de Haifa i Galilea. L´any 2002 l´exercit israelia va dur a terme l´operacio d´escut defensiu, en el que la ciutat i el camp foren encerclats i declarats zona militar tancada. El camp fou bombardejat durant 13 dies, en que es denega l´entrada al personal medic i als periodistes. L´exercit dona a la poblacio un ultimatum per abandonar el camp, unes 4000 persones van continuar. Com a resultat, moriren 50 persones amb atacs indiscriminats, mils de ferits, i més de 450 cases quedaren totalment destruides.
Els nins d´Arna es un documental que explica la historia dels nins del camp de refugiats i de Arna.
Arna Mer, fou una dona jueva casada amb un palesti que posa en marxa un grup de teatre dins el camp de refugiats. El seu proposit era que a traves de les arts esceniques els nins palestins poguessin expressar el seu dolor, i aprenguessin a ser ells mateixos, aixi com mostrar les seves inquietuts. Youssef, Nidal i Ashraf son alguns dels nins que formaren part del grup de teatre. Anys mes tard, moriren a causa dels atacs israelians al camp, alguns es convertiren en activistes suicides.
El projecte funciona fins que el seu local fou destruit durant l´operacio militar israeliana del 2002. El fill de Arna, Juliano, ha continuat el projecte de la seva mare, l´associacio Freedom Theatre. Avui l'hem visitat i hem tingut l´oportunitat de parlar amb en Juliano i els responsables del camp de refugiats. Son persones amb una gran perseveranca, malgrat tot el que ha passat i la seva situacio, treballen per un futur millor, especialment per als nins i joves palestins.
Vos recomano molt i molt el documental...!
illenca | 06 Agost, 2008 10:55
El segon dia del nostre viatge vam visitar la ciutat de Bethlehem, el llocs d'interes historic i religios com l'esglesia de la Nativitat i el mercat. Poc despres ens dirigirem al camp de Refugiats Dheisheh i el centre cultural IBDAA (en arab significa crear alguna cosa del no res)
Un membre del centre IBDAA ens explica la tasca de l'associacio i ens explica la historia del camp de refugiats aixi com l'estat actual. L'associacio realitza una tasca educacional i de suport cap als nins, joves i dones del camp, aixi com de sensibilitzacio cap a la comunitat internacional
El camp de refugiats Dheisheh es un dels 59 camps palestins distribuits al llarg de tot Cisjordania, la Franja de Gaza, Jorda, Liban i Siria. Es va crear despres de l'expulsio i la sortida de mes de 750.000 palestins que van ser desplacats per l'estat d'Israel el 1948. Els que anaren al camp de Dheisheh provenien de 45 pobles de l'oest de Jerusalem i Hebron. La poblacio actual dels camps ascendeix als 11.000 habitants.
Actualment, el camp disposa de dues escoles on s'imparteixen classes en dos torns, de mati i de tarda. Tambe te un centre medic amb un unic metge i dos infermers per atendre les necessitats de la poblacio, tot i que el personal medic treballa 16 hores al dia durant 6 dies a la setmana, el temps mig per atendre un pacient es de 6 segons.
Al principi la poblacio refugiada va viure en tendes fins al 1957, llavors les Nacions Unides van aportar diners per a construir habitatges, un per a cada familia de 6-7 membres. Cada habitatge d´aquests consistia en una habitacio de 3x3 metres, compartint un bany comunitari per a 125 persones aproximadament. Fins a la retirada de l´exercit israelia el 1995, el camp estava envoltat per una tanca amb una alambrada de fil ferro, l'acces al camp estava controlat a traves d'una sola entrada amb una porta giratoria.
Actualment, el camp i la seva poblacio continua essent objecte d'atacs per part de l'exercit israelia. Per exemple, fa tres dies els soldats entraren de matinada (devers les 2) per a endurse'n i empresonar un jove palesti sense cap acusacio fonamentada amb proves. El jove finalment aconsegui fugir, pero els soldats provocaren danys greus a les cases, forats a les parets de mes d'un metre de diametre o en ocasions anteriors cases cremades. Quan irrompen els soldats al camp, els nins palestins solen llancar-los pedres, els soldats responen obrint foc, deixant-los malferits o provocant la mort.
Imatge d'una casa destruida despres d'un atac, en el que va morir un jove palesti
illenca | 05 Agost, 2008 07:54
El govern israelia inicia la construccio d'un mur de seguretat l'any 2003, per a separar la part palestina de Cisjordania dels territoris ocupats.
El mur ha de tenir mes de 700 km de llargaria, a banda i banda de Cisjordania. Part de mur fa fins a 8 metres de llarg i esta construida amb blocs de formigo, altres parts consisteixen amb capes de fil ferro, tambe el control s-exten amb carreteres i camins custodiats per patrulles militars. Al mur hi han cameres insal.lades i torres de vigilancia.
El mur envolta, en alguns casos divideix, les ciutats i pobles de Cisjordania. Alguns d'aquests llocs romanen aillats i s'estan convertint en capses niu envoltades pels assentaments de colons jueus, dividits per les carreteres de connexio per les quals sols poden circular els colons.
Es tracta d'un sistema d'annexio de terres palestines a Israel i per fer marxar els seus habitants. La construccio d'aquest mur comporta la destruccio de terres de cultiu, cases, zones comercials i fer mes dificil, si no impossible, l'acces als serveis basics com l'aigua. D'altra banda, aquest projecte comportara la creacio de nous assentaments i la construccio de noves carreteres exclussives per a colons. D'aquesta manera el 47% de la terra de Cisjordania sera confiscada.
Stop the Wall. Campanya contra la construccio del mur (en castella)
Entrada del mur a la ciutat de Bethlehem
El mur envolta una casa.Fins a on arriba l'absurd de l'estupidesa humana ?
illenca | 04 Agost, 2008 06:11
Hola a tots,
Avui es el tercer dia del nostre viatge, us escric des del hostal on estem hospedats, el Palm Hostel, situat entre la ciutat antiga i Jerusalem Est.
Portam un ritme frenetic, i gairebe no hem tingut temps per descansar o escriure unes poques linies.
Diumenge vam arribar sense problemes a Israel, per a la majoria dels companys, el control al aeroport va ser curt i sols ens van demanar perque veniem, a on anavem, on estariem, i en el meu cas si anava sola, dos cops m-ho va demanar. La excepcio, pero, va ser per a una companya del grup, que va estar retinguda al aeroport durant mes de tres hores, des de la baixada del avio els serveis de seguretat ja havien assenyalat.
El primer dia va servir per ubicarnos a la nova realitat, vam veure la ciutat antiga de Jerusalem, alguns dels seus llocs sants com la esglesia del Sant Sepulcre, el Mur de les Lamentacions o les mesquites de Al-aqsa i de la Cadena. Tambe vam veure els barris on conviuen les principals comunitats: cristiana, armenia, arab i jueva. Les diferencies de les cases, els carrers... son exemples del estatus del que gaudeixen jueus o a d'altra banda els arabs.
Me va produir una sensacio de impacte, sorpresa veure els jueus ortodoxos o la presencia els joves militars/policies israelis armats amb fusell.
Continuarà....Una besada a tots
(Perdo per les faltes, pero el teclat es arab i m'hi estic barallant tot el temps ! )
illenca | 01 Agost, 2008 00:27
El grup que anem de visita a Palestina el formem 9 persones, de les quals majoria som dones, 7 catalans (m'incloc) i 2 vascos. Partim cadascú per separat i ens trobarem a Jerussalem, a la Porta de Damasc.
Al llarg de la visita anirem a llocs i ciutats palestins, ara ocupats per l'estat Israelià. Alguns d'aquests llocs tenen un interès històric i cultural molt gran, alguns també són testimoni de la guerra del 1948-49 i la neteja ètnica, del conflicte latent, de la repressió israeliana que pateixen els palestins i les condicions precàries amb què viuen sotmesos a les seves cases i als camps de refugiats. També coneixerem algunes de les ONG's i associacions locals amb les quals treballa la Xarxa.
Finalment, coneixerem l'altre cara del conflicte: la cultura israeliana, els assentaments israelians, el contrast de la vida "moderna i normal" a Tel Aviv i el servei militar prestat pels seus ciutadans.
La realitat contada des d'una vessant dels "bons" i els "dolents", el "blanc" o "negre" és una realitat desvirtuada, corrompuda.. Hi ha una gama de visions diferents i colors. Hi ha associacions israelianes que no estan d'acord amb les polítiques i les actuacions realitzades per l'estat, es solidaritzen i col·laboren amb la causa palestina. Crec que tindrem l'oportunitat de conèixer alguna.

| « | Gener 2009 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |